L’origen de la visió d’indústria 4.0 ve motivat per l’observació de com les tradicionals palanques impulsores de la productivitat industrial estan esgotant els seus efectes [1]. En els anys 70 i 80 va destacar l’adopció de metodologies Lean per a maximitzar l’eficiència dels recursos. En els anys 90, va destacar l’outsourcing i l’offshoring d’activitats de baixa qualificació, que va aconseguir la seua màxima expansió en els anys 2000 amb la globalització, el que va provocar el trasllat de la capacitat productiva a les economies emergents.

En l’actualitat, la frontera en l’efectivitat operacional es troba en la millora del time-to-market, la personalització i la relació amb el client, que estan impulsant el redisseny de les xarxes de fabricació, l’acostament de les empreses als seus clients i la col·laboració amb centres d’I+D (next-shoring). És en aquest context on s’identifica el potencial de les tecnologies digitals per a introduir nous estalvis de cost fins ara desconeguts.

El terme indústria 4.0, també denominat la quarta revolució industrial, naix de la introducció de tecnologies per a la digitalització i ciberconnectivitat en el sector de la manufactura. Les tres revolucions industrials prèvies (mecanització, producció en massa i globalització, vegeu figura) van provocar grans avanços en la productivitat i van canviar la vida de les persones arreu del món. La quarta revolució industrial es caracteritzaria per la digitalització i interconnexió extrema de l’activitat productiva, mitjançant la sensorització de components, equips i sistemes físics, el desplegament de sistemes ciberfísics ubics i l’anàlisi de totes les dades rellevants en els processos productius i logístics.

Els sistemes ciberfísics (CPS, de l’anglés cyber-physical systems) són la nova generació de sistemes en els quals les tecnologies de computació, comunicació i control estan estretament integrades, cosa que resulta en la hibridació del món físic (dispositius, materials, productes, maquinària i instal·lacions) amb el digital (sistemes de programari). Aquesta connexió permetrà que dispositius i sistemes col·laboren entre si i amb altres sistemes per a crear l’anomenada indústria intel·ligent.

Avantatges competitius associats a la indústria 4.0

Els diferents informes i estudis elaborats fins hui coincideixen a assenyalar que les transformacions associades a la indústria 4.0 conduiran a una sèrie d’innovacions disruptives en la producció i a un salt significatiu en la productivitat dels processos industrials. Aquestes transformacions impliquen no només canvis o reptes tecnològics, sinó també canvis organitzacionals en l’estructura de les empreses[2].
Entre els principals avantatges competitius derivats d’aquesta transformació destaquen [3]:

• Processos més eficients i amb menys costos, optimització dels recursos i increment de la productivitat.
• Productes de més qualitat o precisió, amb prestacions superiors, derivats de la millora dels processos.
• Increment en la flexibilitat i agilitat, tant de la cadena de valor total com dels seus diferents esclavons, la qual cosa permet reduir la grandària de lot i arribar fins i tot a la personalització de la producció.
• Facilitat per a la servitització: desenvolupament de serveis afegits que complementen les prestacions dels productes/equips i el canvi del model de negoci des d’un basat en producte cap a un altre basat a oferir solucions.
• Per a les empreses del sector TIC, les demandes relacionades amb indústria 4.0 presenten una oportunitat per a verticalitzar els seus serveis i productitzar-los, internacionalitzar-se i basar-se en models de llarga cua.
• Noves innovacions derivades de la combinació de capacitats pertanyents a diferents empreses, especialment entre empreses industrials i empreses TIC, com a fórmula per a oferir sistemes de productes.

Impacte en el teixit empresarial

Les tecnologies digitals, pel seu efecte transversal en tots els camps, constitueixen el motor de l’actual revolució digital, i el seu efecte en la indústria està començant a prendre forma per mitjà de la indústria 4.0. El seu impacte serà imparable, afectarà tots els sectors industrials i redefinirà les cadenes de valor i els mercats, gràcies a l’increment de l’escalabilitat i la possibilitat de generar nous productes, serveis i models de negoci que abans no eren possibles.

L’impacte de la digitalització de productes i serveis s’estima, a escala europea, en més de 110 bilions/any en beneficis industrials [4], per mitjà de l’increment de la productivitat industrial (8 % en 10 anys) i l’augment de l’ocupació directa i indirecta (6 %). En l’àmbit nacional, estudis com el de la CEOE [5], estimen que incrementar la digitalització d’Espanya un 10 %, suposaria un increment del PIB del 3,2 % i un creixement de l’1,3 % en l’ocupació neta.

Tot això suposa una gran oportunitat per a la modernització del teixit industrial de la Comunitat Valenciana, en la qual predominen les pimes de sectors industrials tradicionals, per tal d’adaptar-se així a un mercat canviant cada vegada més global i competitiu.

Més informació:

• Tecnologies Habilitadores Indústria 4.0 
• Agenda Indústria 4.0 Comunitat Valenciana
• Estratègia Indústria Connectada 4.0