La visió d’indústria 4.0 consisteix en la introducció i explotació de les tecnologies digitals en la indústria, per tal de transformar l’empresa en una indústria intel·ligent. Aquesta transformació només és possible per mitjà d’un conjunt d’habilitadors digitals, això és, eines tecnològiques que tenen la capacitat d’impulsar la transformació digital de la indústria.
En la bibliografia s’han identificat una àmplia varietat d’habilitadors digitals, dels quals s’han considerat que sectorialment són rellevants els indicats a continuació:
Hibridació del món físic i digital |
Sensors, actuadors, nanosensors, biosensors |
Dispositius micro-/nano- electrònics: MEMS, NEMS, OLAE, wearables |
|
Sistemes ciberfísics (sistemes encastats i sistemes de sistemes) |
|
Interacció home-màquina (reconeixement de patrons, visió artificial, gestos i moviment, parla) |
|
Geolocalització (GPS, GIS, localització in-house) |
|
Visualització avançada: realitat augmentada, realitat virtual |
|
Modelatge i simulació digital |
|
Comunicació i tractament de dades |
Xarxes de comunicacions i banda ampla |
IoT (dispositius connectats, xarxes de sensors) |
|
Cloud computing i XaaS |
|
Analítica de dades (mineria de dades, Big Data, gestió de bases de dades) |
|
Intel·ligència artificial i sistemes cognitius |
|
Ciberseguretat |
|
Nous sistemes de fabricació |
Fabricació additiva (impressió 3D) |
Fabricació basada en làser |
|
Robòtica avançada i sistemes automatitzats |
|
Sistemes TIC per a gestió empresarial, logística i negoci |
|
Connexió de l’empresa amb el consumidor |
Sistemes per a gestió multicanal/omnicanal amb client |
Hiperconnectivitat: nous canals digitals (aplicacions, plataformes digitals) |
|
Plataformes i entorns col·laboratius |
Cada un dels habilitadors tecnològics indústria 4.0 es descriuen breument a continuació.
Hibridació del món físic i digital
Sensòrica: Sensors, actuadors, nanosensors, biosensors.
S’inclouen en aquesta categoria els dispositius sensors i actuadors per al monitoratge i control de propietats o activitats d’equips, processos productius o elements de l’entorn. S’hi inclouen sensors/actuadors a escales micro i nano, així com sensors biològics per a processos industrials.
Microelectrònica: Dispositius micro-/nano- electrònics (MEMS, NEMS, OLAE, wearables)
Dispositius i sistemes electrònics a escala micro o nano per al desenvolupament de circuits de control (sistemes embeguts), objectes intel·ligents (smart objects), tèxtils intel·ligents (wearables) o electrònica flexible (OLAE, organic electronics). Aquests dispositius poden estar basats en tecnologies elèctriques, fotòniques (photonic integrated circuits), químiques, electromecàniques (MEMS & NEMS), o optoelectròniques.
CPS: Sistemes ciberfísics (sistemes encastats i sistemes de sistemes).
Sistemes que hibriden el món físic amb el món digital, cosa que permet que equips/objectes reals i sistemes digitals interactuen entre si. Per a això integren capacitats de computació, emmagatzematge i comunicació, juntament amb capacitats de seguiment i control d’objectes en el món físic. Són sistemes formats per dispositius electrònics embeguts, interconnectats i amb capacitats de còmput en temps real. En l’àmbit industrial, aquests sistemes permeten virtualitzar processos físics, per tal de monitorar i controlar el seu funcionament.
HMI: Interacció home-màquina (reconeixement de patrons, visió artificial, gestos i moviment, parla).
Tecnologies que permeten interactuar a agents del món físic amb el món digital, i reconeixer objectes o patrons com els gestos, la mirada, la parla humana, formes i objectes, o múltiples patrons simultàniament (multimodal pattern recognition). S’hi inclouen tecnologies basades en algoritmes de computer vision, pattern recognition, speech & language processing, multimodal interaction.
Geolocation: Geolocalització (GPS, GIS, localització in-house).
Tecnologies dissenyades per a permetre la identificació i posicionament d’objectes en espais tant tancats com oberts, amb precisió, cosa que permet digitalitzar la seua posició.
VR/AR: Visualització avançada: realitat augmentada, realitat virtual.
Tecnologies per a facilitar la visualització d’elements digitals dins d’entorns reals (com la realitat augmentada, en la qual la visió de l’entorn físic es combina amb elements digitals, sintètics, per a la creació d’una realitat mixta en temps real), o per a recrear per complet una simulació d’un entorn físic en condicions realistes (com la realitat virtual).
Mod & Sim: Modelatge i simulació digital.
Tecnologies per al modelatge i simulació de processos, productes o sistemes complexos, mitjançant l’ús de models físics o matemàtics i la simulació del seu comportament davant de diferents paràmetres.
Comunicació i tractament de dades
Xarxes: Xarxes de comunicacions i banda ampla.
Infraestructures de comunicacions fixes o mòbils, cablejades o sense fils, que permeten la transmissió d’informació de manera segura, robusta i ràpida. S’hi inclouen circuits i implementacions de la futura tecnologia 5G.
IoT: Dispositius connectats, xarxes de sensors.
Les tecnologies IoT introdueixen la presència ubiqua d’objectes físics en l’entorn digital (smart objects), mitjançant connexions cablejades i sense fils i esquemes d’adreçament únic que permeten la interacció amb aquests de manera permanent i ubiqua, així com cooperar amb altres objectes per a crear noves aplicacions i serveis. Els dispositius intel·ligents tenen com a suport les plataformes IoT per a disposar de connectivitat i generar serveis i aplicacions.
Cloud: Cloud computing i XaaS
Infraestructures que presten, per mitjà de la xarxa, en temps real i sota demanda (escalat automàtic), recursos de maquinari i programari en forma de serveis predefinits o parametritzables. Aquests serveis van des de l’emmagatzematge a la computació, l’accessibilitat i la construcció d’aplicacions i serveis d’aplicacions finals. Segons el tipus de servei oferit, es distingeix entre IaaS, PaaS, SaaS (XaaS) i arquitectures de serveis.
Data Analytics: Analítica de dades (mineria de dades, Big Data, gestió de bases de dades).
Tecnologies per a captura/adquisició i integració de dades (data mining, data handling), processament (emmagatzematge, gestió dades i infraestructures) i anàlisis de dades (extracció de coneixement mitjançant l’aplicació de models estadístics o basats en aprenentatge automàtic). S’hi inclouen tant solucions Business Intelligence com solucions Big Data (dades amb elevat volum, freqüència o tipologia que requereixen mètodes avançats).
IA: Intel·ligència artificial i sistemes cognitius.
Tecnologies que habiliten una màquina o dispositiu per a adquirir i aplicar coneixement i dur a terme comportament intel·ligent, per a permetre construir sistemes intel·ligents per a diferents àrees d’aplicació. S’hi inclouen tecnologies basades en lògiques difuses, arbres de decisió i aprenentatge automàtic (que inclou tècniques basades en pattern recognition o deep learning, i mitjançant les quals el sistema aprén per mitjà de l’experiència).
Ciberseguretat
Tecnologies essencials per al desenvolupament d’una indústria digital segura, de confiança i reeixida. Abasta tecnologies amb les quals garantir la protecció completa de les dades i protegir les comunicacions digitals i les transaccions digitals, així com la protecció de les infraestructures digitals.
Nous sistemes de fabricació
Fabricació additiva (impressió 3D).
Components, equips i sistemes per a la impressió 3D de models/prototips digitals mitjançant l’addició de successives capes de materials com plàstic, metall, fusta, ceràmica o cristall.
Làser: Fabricació basada en làser.
Sistemes de fabricació basats en tecnologies làser per a múltiples aplicacions, entre les quals es troben el processament ràpid de materials amb alta precisió, reducció de costos i mínim impacte de calor.
Robòtica: Robòtica avançada i sistemes automatitzats.
Equips i solucions robòtiques dissenyades per a entorns industrials, que, garantint la seguretat, ofereixen adaptabilitat i flexibilitat per a aplicacions com el processament o transport de matèries, peces, eines o dispositius especials, la inspecció de qualitat automatitzada o el manteniment d’infraestructures.
Gestió empresarial: Sistemes TIC per a gestió empresarial, logística i negoci.
Sistemes i solucions TIC per a la digitalització de processos empresarials: gestió de recursos (ERP), gestió de la producció (MES, manufacturing execution system), gestió de magatzems (WMS, warehouse management system) i cadena de subministrament (SCM, supply chain management), logística.
Omnicanalitat: Sistemes per a gestió multicanal/omnicanal amb client.
Solucions TIC per a adaptar-se a la transformació de canals (digitalització de canals i multicanalitat) i aconseguir l’omnicanalitat (relacions amb client independentment del mitjà utilitzat). S’hi inclouen sistemes CRM (customer relationship management) i solucions per a explotació homogènia de múltiples canals digitals (gestió i anàlisi xarxes socials, blogs, email marketing, webs personalitzades).
Hiperconnectivitat: nous canals digitals (aplicacions, plataformes digitals).
Solucions TIC per a adaptar-se a la hiperconnectivitat del client: desenvolupament de nous canals que permeten oferir productes i serveis interconnectats digitalment entre persones i coses, per tal d’oferir més informació i valor al client respecte al producte/servei. S’hi inclouen aplicacions pròpies (aplicacions mòbils) o plataformes digitals.
Plataformes i entorns col·laboratius.
Plataformes tecnològiques i entorns col·laboratius que permeten: (a) la interacció digital interempresa (B2B) o clients (B2C, C2C), (b) automatitzar certs processos com la cadena de subministrament o (c) potenciar la innovació mitjançant l’ús de models d’innovació oberta o col·laborativa
(1) Acatech & Forschungsunion: "Securing the future of German manufacturing industry. Recommendations for implementing the strategic initiative INDUSTRIE 4.0. Final report of the Industrie 4.0 Working group". Abril 2011.
(2) N.N. 'Strategic R&D opportunities for 21st century, Cyber-physical systems, Connecting computer and information systems with the physical world'. Report of the Steering Committee for Foundations and Innovation for Cyber-Physical Systems, USA, January, 2013: 24.
(3) PwC: 'Industry 4.0: Building the digital enterprise'. Global Industry 4.0 Survey, 2016.
L’origen de la visió d’indústria 4.0 ve motivat per l’observació de com les tradicionals palanques impulsores de la productivitat industrial estan esgotant els seus efectes [1]. En els anys 70 i 80 va destacar l’adopció de metodologies Lean per a maximitzar l’eficiència dels recursos. En els anys 90, va destacar l’outsourcing i l’offshoring d’activitats de baixa qualificació, que va aconseguir la seua màxima expansió en els anys 2000 amb la globalització, el que va provocar el trasllat de la capacitat productiva a les economies emergents.
En l’actualitat, la frontera en l’efectivitat operacional es troba en la millora del time-to-market, la personalització i la relació amb el client, que estan impulsant el redisseny de les xarxes de fabricació, l’acostament de les empreses als seus clients i la col·laboració amb centres d’I+D (next-shoring). És en aquest context on s’identifica el potencial de les tecnologies digitals per a introduir nous estalvis de cost fins ara desconeguts.
El terme indústria 4.0, també denominat la quarta revolució industrial, naix de la introducció de tecnologies per a la digitalització i ciberconnectivitat en el sector de la manufactura. Les tres revolucions industrials prèvies (mecanització, producció en massa i globalització, vegeu figura) van provocar grans avanços en la productivitat i van canviar la vida de les persones arreu del món. La quarta revolució industrial es caracteritzaria per la digitalització i interconnexió extrema de l’activitat productiva, mitjançant la sensorització de components, equips i sistemes físics, el desplegament de sistemes ciberfísics ubics i l’anàlisi de totes les dades rellevants en els processos productius i logístics.
Etapa |
Període |
Tecnologies i capacitats |
I: MECANITZACIÓ (Vapor) |
1784 - mitjan segle XIX |
Fabricació mecànica mitjançant aigua i energia de vapor |
II: PRODUCCIÓ EN MASSA (Electricitat) |
Darreria segle XIX - 1970s |
Producció en massa mitjançant electricitat basada en la divisió del treball (cadena de muntatge) |
III: GLOBALITZACIÓ (Electrònica i IT) |
1970s - Actualitat |
L’electrònica i les tecnologies de la informació condueixen a nous nivells d’automatització de tasques complexes |
IV: DIGITALITZACIÓ (Sistemes Ciberfísics) |
2020 - |
La tecnologia de sensors, interconnectivitat i anàlisis de dades permeten la personalització en massa, la integració de cadenes de valor i una major eficiència |
Els sistemes ciberfísics (CPS, de l’anglés cyber-physical systems) són la nova generació de sistemes en els quals les tecnologies de computació, comunicació i control estan estretament integrades, cosa que resulta en la hibridació del món físic (dispositius, materials, productes, maquinària i instal·lacions) amb el digital (sistemes de programari). Aquesta connexió permetrà que dispositius i sistemes col·laboren entre si i amb altres sistemes per a crear l’anomenada indústria intel·ligent.
Els diferents informes i estudis elaborats fins hui coincideixen a assenyalar que les transformacions associades a la indústria 4.0 conduiran a una sèrie d’innovacions disruptives en la producció i a un salt significatiu en la productivitat dels processos industrials. Aquestes transformacions impliquen no només canvis o reptes tecnològics, sinó també canvis organitzacionals en l’estructura de les empreses[2].
Entre els principals avantatges competitius derivats d’aquesta transformació destaquen [3]:
Les tecnologies digitals, pel seu efecte transversal en tots els camps, constitueixen el motor de l’actual revolució digital, i el seu efecte en la indústria està començant a prendre forma per mitjà de la indústria 4.0. El seu impacte serà imparable, afectarà tots els sectors industrials i redefinirà les cadenes de valor i els mercats, gràcies a l’increment de l’escalabilitat i la possibilitat de generar nous productes, serveis i models de negoci que abans no eren possibles.
L’impacte de la digitalització de productes i serveis s’estima, a escala europea, en més de 110 bilions/any en beneficis industrials [4], per mitjà de l’increment de la productivitat industrial (8 % en 10 anys) i l’augment de l’ocupació directa i indirecta (6 %). En l’àmbit nacional, estudis com el de la CEOE [5], estimen que incrementar la digitalització d’Espanya un 10 %, suposaria un increment del PIB del 3,2 % i un creixement de l’1,3 % en l’ocupació neta.
Tot això suposa una gran oportunitat per a la modernització del teixit industrial de la Comunitat Valenciana, en la qual predominen les pimes de sectors industrials tradicionals, per tal d’adaptar-se així a un mercat canviant cada vegada més global i competitiu.
Més informació:
[1] McKinsey & Company: 'Industry 4.0: How to navigate digitization of the manufacturing sector'. 2015.
[2] M.E. Porter; J.E. Heppelmann: 'How Smart, connected products are transforming competition'. Harvard Business Review 92:11-64, 2014.
[3] M. Navarro, X. Sabalza: 'Reflexiones sobre la industria 4.0 desde el caso vasco'. Ekonmiaz Nº89, 1er semestre 2016.
[4] Boston Consulting Group: 'The future of productivity and growth in manufacturing industries'. Abril 2015.
[5] CEOE: 'Plan Digital 2020. La digitalización de la sociedad española'. Mayo 2017.
El concepte d’Indústria 4.0 descriu l’organització de processos productius basats en tecnologies i dispositius que es comuniquen de manera autònoma entre si al llarg de la cadena de valor, sobre un model de fàbrica intel·ligent (smart factory). En aquest model, els actius i processos físics són monitorats per sistemes digitals, que creen una còpia virtual del món físic i prenen decisions en temps real basades en ordres programades.
Aquest concepte està vinculat a l’increment de la digitalització en la indústria, en què els objectes físics s’integren amb la informació digital o disponible en xarxa, que està canviant la manera en què es dissenyen, produeixen, comercialitzen i es genera valor dels productes i serveis. Aquesta digitalització comprén des de la integració d’innovacions digitals en els productes (per exemple objectes connectats i intel·ligents: sensors, wearables, programari embegut, xarxes de comunicacions), la transformació digital dels processos de prestació de serveis (per exemple millores en l’eficiència dels recursos, productivitat, gestió logística, disseny de productes, automatitzacions, etc.), fins a la creació de nous models de negoci (per exemple XaaS, impressió 3D i personalització, manteniment, CRM).
El terme indústria 4.0, també denominat la quarta revolució industrial, naix de la introducció de conceptes o tecnologies com la Internet de les coses -IoT- i la implantació de serveis d’Internet -IoS- en el sector de la manufactura. Aquest terme impulsa la transformació digital de la indústria per mitjà de la introducció de tecnologies que permeten la hibridació del món físic (dispositius, materials, productes, maquinària i instal·lacions) amb el digital (sistemes de programari). Aquesta connexió permetrà que dispositius i sistemes col·laboren entre si i amb altres sistemes, per tal de contribuir a incrementar substancialment l’eficiència operativa i la capacitat de resposta davant de demandes canviants i cobrir tant volums de producció com varietat de productes, cosa que fa que es materialitze l’anomenada indústria intel·ligent.
Aquesta transformació només és possible per mitjà dels anomenats habilitadors digitals, això és, eines tecnològiques que tenen la capacitat d’impulsar la transformació digital de la indústria, i, per descomptat, de la mà de les persones.
L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, IVACE, és una entitat de dret públic, integrada en el sector públic instrumental de la Generalitat de les previstes en l’article 2.3.a 3r de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’Hisenda Pública, del sector públic i de subvencions.
La finalitat de l’Institut és la gestió de la política industrial de la Generalitat i el suport a les empreses en matèria d’innovació, emprenedoria, internacionalització i captació d’inversions, així com la promoció d’enclavaments tecnològics, la seguretat industrial de productes i instal·lacions industrials, la metrologia, vehicles i el foment de l’estalvi, l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables, així com la gestió de la política energètica de la Generalitat.
Situació de la Comunitat Valenciana en indústria 4.0
L’impacte de les tecnologies digitals en la indústria varia entre sectors i països. En l’àmbit europeu, la digitalització ha contribuït significativament al creixement (es calcula que un 30 % de l’augment del PIB entre 2001 i 2011) i s’estima que, si se segueix la senda adequada, en el futur aportarà 2,5 bilions d’euros a l’economia per a 2025 i incrementarà la productivitat de la indústria fins a un 20 %.
Actualment, 1 empresa de cada 5 està altament digitalitzada[1]; encara que per grandària només ho estan el 17 % de les pimes enfront d’un 54 % de les grans empreses. En l’àmbit sectorial, destaquen les empreses del sector TIC (63 %) i les high-tech com l’aeroespacial i l’automoció, enfront de les escassament digitalitzades en el sector de la construcció (4 %), fabricació metall (9 %) i alimentació (13 %).
Per països, a Espanya el nivell de digitalització de les empreses es troba en la 14a posició (1), lleugerament per davant de la mitjana europea, tot i que la crisi econòmica ha fet descendir el nivell d’inversió de les empreses (i especialment de les pimes).
L’economia valenciana suposa el 10 % del total nacional. La indústria representa, segons les últimes dades, el 17 % del VAB regional a la Comunitat Valenciana. La Generalitat té com a objectiu que el pes de la indústria en el VAB regional arribe al 20 % en 2020, però no només això, sinó que, a més, el sector industrial aposte per la transformació digital.
La indústria 4.0 representa l’oportunitat d’alinear esforços i de confluir al voltant d’un mateix missatge. Segons l’estudi fet en el marc del projecte europeu BEinCPPS (vegeu figura), la Comunitat té un sector industrial manufacturer molt representatiu en termes de PIB, no obstant això, en comparació amb altres regions, presentem un índex d’adopció d’indústria 4.0 que, si bé està entorn de la mitjana nacional, està per davall de la mitjana europea.
Figura 1: Industry 4.0 Readiness Index (Font: Projecte BEinCPPS, elaboració pròpia)
L’Agenda Indústria 4.0 Comunitat Valenciana es construeix com una estratègia regional, coordinada per l’IVACE, que té com a objectiu l’evolució del model productiu de la Comunitat Valenciana cap al concepte de nova indústria sostenible, intel·ligent i integradora, per mitjà de la digitalització i mitjançant l’actuació alineada i la col·laboració efectiva dels agents clau del Sistema Valencià d’Innovació, públics i privats, en un context d’actuació global.
Al mateix temps, desenvolupa la política de nova indústria sostenible de l’Estratègia d’especialització intel·ligent per a la investigació i innovació de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, alhora que potencia la seua execució amb les mesures previstes en els eixos 1 i 3 del PO FEDER CV 2014-2020
Més informació:
(1) Comissió Europea, DG Conect: Digital Economy and Society Index (DESI).
[1] Disponibilitat de més de 7 tecnologies digitals diferents, segons les que es recullen en el Digital Intensity Index (DII): Internet per a un 50 % dels treballadors, recurs d’especialistes TIC, Internet alta velocitat, dispositius mòbils per a un 20 % de treballadors, web corporativa, ERP, CRM, intercanvi electrònic d’informació per a la cadena de subministrament.
© 2020, Generalitat
Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme
Institut Valencià de Competitivitat i Innovació